Després d’haver fet un comentari a l’assignatura de Noves tecnologies aplicades a l’educació, m’ha paregut interessant reflexionar d’allò tractat. L’article tenia per títol: “Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?”.
Començarem donant pas als mitjans de comunicació, que són els que ens subministren el material del pensament, encara que també modelen el procés de pensar, amb açò podem dir que la societat en general ha creat un món en el que no es pot pensar sense aquests, els mitjans de comunicació, de tal manera que s’encarreguen d’uniformar els gusts dels consumidors, ja que poden guiar el pensament a la majoria silenciosa. No hem de deixar-se influenciar per ningun tipus d’informació, sinó tot el contrari, hem de formar el nostre propi pensament, intentant ser persones autònomes i critiques.
Per altra banda, també parlar de l’esforç mental que les persones fem, aquest cada vegada menor, a conseqüència de que deixem totes aquelles tasques a càrrec de les màquines. Si ho exemplifiquem, parlarem de la calculadora, màquina que ens evita el tindre que pensar quant suma una quantitat més una altra... Amb el seu ús produeix que els nostres cervells facen un esforç mental nul. Deuríem deixar-les de costat i esforçar-se per a arribar a la solució.
Internet i el món de la informació ens dona ferramentes que defineixen la naturalesa de les tasques, cosa important però no definitiva, ja que aquestes necessiten de les neurones de les persones per poder arribar a bon port, per això direm que tant una com l’altra són igual d’importants. Les ferramentes ens donaran la informació i les neurones tractaran de discernir aquella que ens pot valdre i la que eliminarem.
Podem dir que la societat està plena d’informació a la que podem accedir (Internet...), però açò no vol dir que aquesta informació estiga plena de coneixement. La informació, com hem dit abans ens proporciona dades, en canvi el coneixement és un saber que a partir de moltes dades ens diu no a això que és, sinó a allò que puc fer o com fer-ho. El coneixement necessita informació però com l’accés a aquesta s’ha democratitzat, cada cegada val menys, en canvi el coneixement més. Allò més important és, com hem dit anteriorment, saber discriminar la informació important d’aquella que no ho és. També dir que la informació ens ajuda a actualitzar els nostres coneixements en un món que canvia vertiginosament.
Pel que fa, a la lectura dir que aquesta deuria ser sostinguda, és a dir sense distraccions de ningun tipus, amb contemplació però a que puguem fer les nostres associacions, inferències, analogies e inclús extreure les nostres pròpies idees. Hui dia, al estar replets d’informació, en general llegim de forma superficial, amb bots, amb ullades horitzontals. Deuríem tornar a la lectura tradicional per a no restringir els llargs, difícils i crucials processos de pensament, ja que si privem la lectura profunda privem el pensament profund.
Concloent, Internet és un recurs útil per a les persones, tant, que una vegada s’ha utilitzat és difícil deixar-ho de costat. Aquest ús abusiu de La Red podrà canviar la manera en què es llig, i per tant la manera amb què es pensa. És per això, que cal fer un ús responsable de tal recurs per no acabar depenent de les màquines per viure el dia a dia.
1 comentario:
A mi també em va cridar l'atenció aquest article quan el vaig llegir. No obstant això, m'agrada mirar la "cara B" dels problemes. Efectivament, les TIC estan canviant els costums de lectura; efectivament, ara s'afavoreix una lectura més fragmentària; efectivament, pel ritme de vida actual, la lectura reposada, raonada, formadora de conclusions, es fa més difícil... Però, això és necessàriament roïn? Tinc els meus dubtes.
Ara mateix, un professor, en el meu cas universitari, amb un ordinador a classe, pot resoldre un dubte d'un estudiant en el temps que tarde a connectar-se a Internet. Abans, havia d'anar a una biblioteca, buscar, contrastar... Ara, en 10 minuts pot trobar informació que abans costava hores de trobar. Això, es mire com es mire, és un avantatge.
Recorde una altra notícia de El País, "Einstein en la edad del pavo" en què apareix el següent fragment:
"Jeroen Boschma, un publicista holandés que acaba de publicar un estudio sobre esta generación, cuenta un ejemplo muy significativo: entrevistaba a un chico de 17 años para un puesto de trabajo. Le hizo una pregunta técnica muy difícil simplemente para ver cómo reaccionaba. El aspirante no sabía la respuesta, pero pidió un minuto para averiguarla, se metió en un foro de Internet y en pocos segundos tenía más de 100 respuestas correctas llegadas de todo el mundo."
Va obtenir, com no, el treball. Ara, en una societat tan canviant, en què el coneixement avança tan ràpidament, en què es produeixen tants avanços teconològics, fomentar la reflexió profunda sistemàtica per a tots els estudiants que finalment treballaran en un món tan canviant i en el qual s'han de prendre decisions ràpides en situacions professionals complexes, crec humilment que és una manca de perspectiva important.
Cal que hi haja reflexió i maduració d'idees, però ni tots els estudiants ni professors n'estem preparats, i ni tots ho necessitem –m'incloc perquè un professor no és més que un estudiant més major–.
En fi, més fusta per a la controvèrsia sobre les TIC.
Publicar un comentario