Boris Godunov

El passat dimarts 28 d’octubre, tres companys de classe i jo vam anar al teatre Olimpia a vore una obra que tenia per títol: “Boris Godunov”.

Tots quatre sabíem el que anàvem a vore i allò que ocorreria dins la sala del teatre, ja que l’espectacle es basava en una història real, que va tindre lloc l’any 2002 al teatre Dubrovka de Moscú, segrestat aquest per un grup de terroristes. Fet, dut a càrrec amb la finalitat de que el govern rus donara fi a la guerra de Txetxena. Els espectadors, actors i demés es van convertir en ostatges. Aquella tragèdia va acabar amb la mort de 90 ostatges i 40 terroristes. Aquests fets creen en l’actualitat una nova ficció, l’obra Boris Godunov. Però podem dir que alguns aspectes com la política i la geografia estaven un poc allunyats del que va ser en realitat el que va passar. No es parla d’uns terroristes en particular, sinó de conceptes inherents al ser humà com per exemple tracta: la lluita per el poder, la violència per a imposar idees...

Una vegada asseguts a les butaques del teatre, esperàvem que l’obra començara de seguida, ja que sentíem intriga per veure com s’anaven a succeir els esdeveniments, i si de fet ens anava a donar por. Perquè aquell fet era per a que ens donara més que por. Començà l’obra amb un ambient un tant obscur i es començaren a emetre unes projeccions a l’escenari, en les que ens anaven contant de que anava a tractar l’obra, però de sobte, les projeccions s’acaben, tot el teatre es queda a obscures i comencen a escoltar-se diversos dispars. Els espectadors no s’ho esperàvem en aquell moment, i per això, ens vam espantar prou. Van encendre un poc de llum i vam poder observar per els nostres voltants els actors que anaven vestits de terroristes amb metralletes apuntant-nos, als espectadors, que pesàvem a ser els ostatges d’aquella obra fictícia. Van posar bombes per tot arreu i ens van amenaçar tant a nosaltres com al govern, aquest projectat a l’escenari, per a que acabara l’ocupació de l’exèrcit als territoris envaïts.

Al muntatge es creuen diverses històries. Molts dels que nosaltres creiem que eren espectadors, com nosaltres, resultaren ser actors i alguns d’ells intentaren escapar, però els terroristes no els van deixar. També s’escolten i es veuen projectades persones desesperades que fan telefonades als seus familiars per a que sàpiguen en la situació en la que es troben. Es projecta també la noticia difosa al telediari i vídeos dels exteriors del teatre. Acció intercalada amb sis escenes d’una versió de Boris Godunov “tuneada”.

Amb tot el que va succeir, els actors de l’obra pretenien fer créixer dins nostre una experiència d’amenaça terrorista, intentant dur-nos al pànic, al veurens segrestats per un grup armat amb explosius i Kalashnikovs (rèpliques exactes encara que de fogueig).

Hem va agradar molt aquesta obra, perquè els actors aconsegueixen el que es pretenen, és a dir crear dins nostre eixa por produïda per un segrest real encara que fictici, en aquella ocasió. Per a mi, va ser una nova experiència, viure un fet que podria haver sigut real com ho va ser al teatre Dubrovka de Moscú, ja que aquest tipus d’espectacle, representant un fet real, no es dona de seguit a les obres de teatre en general.

Per finalitzar dir que el missatge que s’intenta donar és que: “Res val la mort d’una persona”.