Tot va començar amb l’arribada d’un nou director a la nostra banda, La Unió Musical de Catarroja. Alguns membres de la banda ja el coneixíem, ja que havia sigut professor d’orquestra al conservatori professional de música de Catarroja. Amb molt d’ànim per dirigir la banda, vam començar a fer assajos dos vegades per setmana.
Després d’un temps coneixent-nos, ell a nosaltres, els músics, i nosaltres a ell com a director, ens va fer una proposta; proposta que acabà per omplir-nos d’il·lusió. Ens va plantejar, si estaríem disposats a presentar-se al XVIII Certamen Nacional de bandes de música “Ciutat de Murcia”, ja que açò du darrere molt d’esforç. La primera sensació que vam tindre va ser d’incertesa, ja que ja havíem passat per ahí i sabíem tot el que anàvem a tindre que lluitar. Però amb tota conseqüència ens vam “tirar al bou”, vam acceptar, encara que la nostra idea per damunt de tot era participar.
Ens vam inscriure a la secció tercera, açò últim vol dir que ens restringeixen el nombre de músics que pujarà eixe dia a l’escenari. També dir que no totes les bandes que es volen presentar poden anar al certamen, ja que es fa un sorteig i no totes són elegides. Dies més tard ens van comunicar que érem una de les bandes incloses a tocar en el esdeveniment. Ens vam posar a treballar molt dur per aconseguir guanyar.
Més endavant, i a mesura que realitzàvem assajos, ens van comunicar que el certamen es faria el dia 2 de Novembre a les 18:00 i que la nostra banda, a l’ordre d’eixir a interpretar les obres seria la primera en fer-ho.
L’obra elegida, la qual ens obliguen a tocar a totes les bandes, va ser “El arca de Noé” de Bert Appermont. L’elecció de l’obra lliure va estar dita tant pel director com pels músics, ja que vam escoltar un parell d’obres i vam triar “Music for a festival” de Philip Sparke.
Cada vegada i a mesura que s’apropava el dia realitzàvem més i més assajos, alguns d’ells eren els anomenats parcials, és a dir en els que es dividia la banda en dos grups, per una banda el vent-fusta i per l’altra, el vent-metall i la percussió. Altres, els assajos per cordes, en els que encara es feia una separació més minuciosa de la banda, és a dir la corda dels clarinets, la dels saxofons... Per últim, els assajos generals, era en aquests on s’ajuntava tot allò treballat en els grups més menuts, i que era el que donava el resultat del que era l’obra.
El dia va arribar, i vam eixir prompte per arribar a Murcia a l’hora citada. El viatge en autobús sens va fer prou llarg. Vam arribar i vam dinar a un restaurant, tot seguit, vam entrar a “l’auditori i centre de congressos Víctor Villegas”, que era on anava a tindre lloc el certamen. Vam muntar els instruments, a més de calfar i afinar i tot corrent vam eixir a l’escenari d’allò més nerviosos que mai. Aquesta sensació va passar quan acabarem de tocar, en eixe moment vam pensar que no ens havia eixit tant mal, encara que havíem tingut les nostres errades. Però, segons la meua opinió, perfecte no és ningú i tot es pot millorar.
Com vam ser els primers en tocar, vam poder escoltar a la resta de bandes, que en aquest cas eren les nostres rivals. La segona que va tocar va ser la societat Unió Musical de Simat, la qual no ens va agradar molt, ja que per al nostre gust la versió que havien fet de l’obra obligada no era massa bona. La tercera, la Unió musical de Torre Pacheco va fer molt bona interpretació tant de l’obligada com de la lliure, i va ser quan ens vam adonar que tindríem molt difícil guanyar, ja que reconeixíem que ho havien fet millor que nosaltre, i per últim, el Centre Estudi Musical d’Almàssera, que també ho va fer bé, encara que per un estil a la nostra.
Tot seguit, van donar pas a l’entrega dels premis. Hi van donar 3 premis amb recompensa de diners. El primer premi va ser per a la banda Torre Pacheco, el segon per a la banda d’Almàssera, el tercer per a nosaltres, per a Catarroja i al lloc quart i sense premi es va quedar la banda de Simat.
Vam estar d’acord amb la decisió del jurat, ja que havia sigut la justa. Un poc decebuts vam tornar a l’autobús i de seguida vam eixir de tornada cap a casa.
Després d’un temps coneixent-nos, ell a nosaltres, els músics, i nosaltres a ell com a director, ens va fer una proposta; proposta que acabà per omplir-nos d’il·lusió. Ens va plantejar, si estaríem disposats a presentar-se al XVIII Certamen Nacional de bandes de música “Ciutat de Murcia”, ja que açò du darrere molt d’esforç. La primera sensació que vam tindre va ser d’incertesa, ja que ja havíem passat per ahí i sabíem tot el que anàvem a tindre que lluitar. Però amb tota conseqüència ens vam “tirar al bou”, vam acceptar, encara que la nostra idea per damunt de tot era participar.
Ens vam inscriure a la secció tercera, açò últim vol dir que ens restringeixen el nombre de músics que pujarà eixe dia a l’escenari. També dir que no totes les bandes que es volen presentar poden anar al certamen, ja que es fa un sorteig i no totes són elegides. Dies més tard ens van comunicar que érem una de les bandes incloses a tocar en el esdeveniment. Ens vam posar a treballar molt dur per aconseguir guanyar.
Més endavant, i a mesura que realitzàvem assajos, ens van comunicar que el certamen es faria el dia 2 de Novembre a les 18:00 i que la nostra banda, a l’ordre d’eixir a interpretar les obres seria la primera en fer-ho.
L’obra elegida, la qual ens obliguen a tocar a totes les bandes, va ser “El arca de Noé” de Bert Appermont. L’elecció de l’obra lliure va estar dita tant pel director com pels músics, ja que vam escoltar un parell d’obres i vam triar “Music for a festival” de Philip Sparke.
Cada vegada i a mesura que s’apropava el dia realitzàvem més i més assajos, alguns d’ells eren els anomenats parcials, és a dir en els que es dividia la banda en dos grups, per una banda el vent-fusta i per l’altra, el vent-metall i la percussió. Altres, els assajos per cordes, en els que encara es feia una separació més minuciosa de la banda, és a dir la corda dels clarinets, la dels saxofons... Per últim, els assajos generals, era en aquests on s’ajuntava tot allò treballat en els grups més menuts, i que era el que donava el resultat del que era l’obra.
El dia va arribar, i vam eixir prompte per arribar a Murcia a l’hora citada. El viatge en autobús sens va fer prou llarg. Vam arribar i vam dinar a un restaurant, tot seguit, vam entrar a “l’auditori i centre de congressos Víctor Villegas”, que era on anava a tindre lloc el certamen. Vam muntar els instruments, a més de calfar i afinar i tot corrent vam eixir a l’escenari d’allò més nerviosos que mai. Aquesta sensació va passar quan acabarem de tocar, en eixe moment vam pensar que no ens havia eixit tant mal, encara que havíem tingut les nostres errades. Però, segons la meua opinió, perfecte no és ningú i tot es pot millorar.
Com vam ser els primers en tocar, vam poder escoltar a la resta de bandes, que en aquest cas eren les nostres rivals. La segona que va tocar va ser la societat Unió Musical de Simat, la qual no ens va agradar molt, ja que per al nostre gust la versió que havien fet de l’obra obligada no era massa bona. La tercera, la Unió musical de Torre Pacheco va fer molt bona interpretació tant de l’obligada com de la lliure, i va ser quan ens vam adonar que tindríem molt difícil guanyar, ja que reconeixíem que ho havien fet millor que nosaltre, i per últim, el Centre Estudi Musical d’Almàssera, que també ho va fer bé, encara que per un estil a la nostra.
Tot seguit, van donar pas a l’entrega dels premis. Hi van donar 3 premis amb recompensa de diners. El primer premi va ser per a la banda Torre Pacheco, el segon per a la banda d’Almàssera, el tercer per a nosaltres, per a Catarroja i al lloc quart i sense premi es va quedar la banda de Simat.
Vam estar d’acord amb la decisió del jurat, ja que havia sigut la justa. Un poc decebuts vam tornar a l’autobús i de seguida vam eixir de tornada cap a casa.
2 comentarios:
Inés Marín Cros
Hola Mire! Jo també pense que la decisió del jurat va ser la correcta. Per a mí, la millor banda va ser la de Múrcia. La que va quedar segona, no em va agradar tant, però com l’obra va ser més espectacular que la vostra, van quedar per damunt de vosaltres. No obstant això, podeu estar ben orgullosos perquè no totes les bandes estan disposades a anar a un certamen. A més a més, s’ha de mirar allò positiu: l’experiència d’anar-hi a Múrcia, passar una bona estona amb la gent de la banda, i com no, els diners que heu guanyat per a la societat! Què sempre venen bé, i més ara que s’apropa Santa Cecília no? haha
Evelyn Navarro Martinez
Hola Mireia!
Volia en primer lloc donar l'enhorabona a la banda de Catarroja pel tercer premi i per l'esforç i treball que suposa preparar un certamen.
Però més que res he decidit escriure't al veure que tu també ets oboista.
Salut!
Publicar un comentario