Des de fa uns anys, pareix que s’ha posat de moda el jardí musical a les escoles de música de les bandes. Alguns diuen que es deu als canvis en la societat, la qual cosa ha fet que els pares necessiten que els fills tinguen un munt d’activitats extraescolars, per tal de fer-ho compatible amb la seua jornada laboral, altres per tradició i alguns perquè creuen que així tocaran abans un instrument (això que tenen avançat, pensen...), altres per vore si descobreixen eixe Mozart amagat; de fet, el tal Mozart ja tocava i componia als 4 anys, però no, aquest no és l’objectiu amb el qual es va dissenyar el jardí musical.
Algunes consideracions per als pares: La música està sent introduïda en l’educació dels xiquets en edats molt primerenques, a causa de la importància que representa en el seu desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial, de la parla i motriu.
La música és un element fonamental en aquesta primera etapa del sistema educatiu. El xiquet comença a expressar-se d’una altra manera i és capaç d’integrar-se activament en la societat, perquè la música l’ajuda a aconseguir autonomia en les seues activitats habituals, assumir l’atenció de si mateix i de l’entorn, i ampliar el seu món de relacions. La música té el do d’acostar a les persones. El xiquet que viu en contacte amb la música aprèn a conviure de millor manera amb altres xiquets, i estableix un comunicació més harmoniosa. A aquesta edat la música els encanta. Els dóna seguretat emocional, confiança, perquè se senten compresos en compartir cançons i experiències en un clima d’ajuda, col·laboració i respecte mutu.
Per tant, no s’ha de tindre pressa perquè toquen un instrument, ja que en la majoria dels casos fa falta una maduració, tant física com mental, que a la edat del jardí musical els xiquets no tenen. L’edat idònia per al instrument està al voltant dels 8 anys, potser alguns als 7, altres als 9, mai abans. Però, evidentment, els alumnes que han assistit al jardí musical, tenen molt de treball avançat.
Des de les escoles de música dir què el que es pretén aconseguir és formar persones que puguen gaudir tant de la música com de la vida.
Algunes consideracions per als pares: La música està sent introduïda en l’educació dels xiquets en edats molt primerenques, a causa de la importància que representa en el seu desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial, de la parla i motriu.
La música és un element fonamental en aquesta primera etapa del sistema educatiu. El xiquet comença a expressar-se d’una altra manera i és capaç d’integrar-se activament en la societat, perquè la música l’ajuda a aconseguir autonomia en les seues activitats habituals, assumir l’atenció de si mateix i de l’entorn, i ampliar el seu món de relacions. La música té el do d’acostar a les persones. El xiquet que viu en contacte amb la música aprèn a conviure de millor manera amb altres xiquets, i estableix un comunicació més harmoniosa. A aquesta edat la música els encanta. Els dóna seguretat emocional, confiança, perquè se senten compresos en compartir cançons i experiències en un clima d’ajuda, col·laboració i respecte mutu.
Per tant, no s’ha de tindre pressa perquè toquen un instrument, ja que en la majoria dels casos fa falta una maduració, tant física com mental, que a la edat del jardí musical els xiquets no tenen. L’edat idònia per al instrument està al voltant dels 8 anys, potser alguns als 7, altres als 9, mai abans. Però, evidentment, els alumnes que han assistit al jardí musical, tenen molt de treball avançat.
Des de les escoles de música dir què el que es pretén aconseguir és formar persones que puguen gaudir tant de la música com de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario