Trex

De les possibles lectures curtes he triat la que té per títol: “Trex”, escrita per Rafa Gomar al 2000. La triada d’aquesta, en concret, ha sigut pel tema que tracta, tema relacionat amb la televisió, més concretament, a la publicitat.

La història que ens conta l’autor, és la d’una joveneta anomenada Francesca, la qual després d’un anunci publicitari a la televisió, imita el que en aquest ocorre, duent-la a comprar els productes anunciats.

L’anunci, per vendre uns xiclets de marca anomenada “trex”, feia aparèixer una parella de joves besant-se per estar mastegant aquests xiclets. Volent vendre als espectadors que amb la compra d’aquests i amb el seu ús es pot lligar.

Amb tot açò, podem dir que la televisió és un mitjà de comunicació que adapta la seua funció, de mostrar valors, modes de vida, estereotips..., de la forma que més li convé. A més transmet i forma estereotips socials, amb els que es presenta de forma directa o indirecta, missatges que confirmen una actitud, siguent aquesta influència major en els telespectadors, els quals moltes vegades són molturats, en molts aspectes, per aquests missatges televisius.

Pel que fa a la publicitat, els telespectadors són els més explotats, ja que els fabricants de tot tipus de productes, com per exemple joguets, mobles, begudes, menjars..., guanyen molts diners per llançar al mercat els seus productes, per a tot tipus de espectador. A més la publicitat, també projecta estereotips i hàbits alimentaris.

En conclusió dir que la gran majoria de la publicitat conté informació enganyosa o errònia, que els espectadors creuen com a vertadera. D’aquesta manera, la televisió no sols ofereix sinó que imposa experiències, condicionaments als espectadors, doncs, ells són el principal “blanco” als que van dirigits la gran majoria d’anuncis comercials.

La publicitat s’encarrega de vendre’ns els productes de la manera més agradable possible perquè els comprem.