El dia 4 de Desembre, amb allò de que no tindríem classe per motius d’una eixida a Tenerife del nostre professor, aquest ens va proposar dies abans, si estaríem disposats a vore la pel•lícula nosaltres sols, a l’aula. Alguns vam acceptar i d’altres van preferir vore-la a casa, opció que no es desestimava.
Jo vaig ser una de les persones que va assistir a vore aquesta pel•lícula i he de dir que a mesura que aquesta avançava, cada vegada entenia menys del que passava. Es va acabar aquesta i hem donava la impressió de que no havia entès res. Me’n vaig anar amb molt mal gust de boca i amb un poc d’impotència, ja que després d’haver estat atenta per vore si a la fi treia alguna idea clara, vaig eixir sense entendre alguna cosa.
Jo i els meus companys, que també anaven un poc “mosques”, varem posar en comú el que pensàvem, però cadascú ho va entendre d’una manera i no hi havia forma de refer aquella pel•lícula, acabarem per no tenir clar qui era el que l’havia matat, si l’home, si Teddy, si és així com es deia...
Tot açò, es va crear per la gran peculiaritat de la que es caracteritzava la pel•lícula, és a dir per la línea temporal, la qual, en volta de ser lineal anava donant bots, de tal manera que ens mostrava les causes, de lo que ja havíem vist, i no les conseqüències. Per una banda, hi havia escenes en blanc i negre, que eren el principi de la pel•lícula, que anaven en ordre normal, és a dir cap avant, però aquestes anaven intercalades amb altres escenes que anaven cap enrere, que eren el final de la pel•lícula, aquestes eren en color, és a dir: 50-1-49-2-48-3, aixina fins que acabava la pel•lícula, que en realitat era la meitat de la història, ja que la pel•lícula començava amb el final de la història intercalant el principi.
Clar, com no hem van quedar les coses clares, hem vaig disposar a vore-la altra vegada i amb més tranquil•litat, i és d’aquesta manera quan vaig captar allò, que amb el primer visionat havia estat amagat o podem dir-ne ben dissimulat per a mi, ja que la veritat era treta en pocs minuts de la pel•lícula, la qual cosa era la clau per entendre-la. Per això, en aquests moments, hem dispose a parlar un poc del seu argument.
Leonard és el protagonista de la pel•lícula, el qual pateix d’amnèsia a causa d’un trauma cerebral causat per un colp al cap. Aquest no volia descansar fins encontrar el violador i l’assassí de la seua dona, per aquesta raó i causa de l’amnèsia es té que apuntar amb tatuatges, frases en papers e inclús fent fotografies de les persones o altres elements importants que l’envolten, per poder recordar els successos de la seua vida i registrar a la gent en la que es relaciona. Ell és incapaç d’acumular nous records encara que sí que recorda com realitzar les accions quotidianes.
La història que ens conta Leonard mitjançant un mòbil, és a dir les escenes que apareixen en blanc i negre, narren que el protagonista és un investigador de frau de segurs, el qual investiga el cas de Sammy Jankis. Aquest determina que la malaltia de Sammy no era física, sinó psicològica i per tant exempta de cobertura de segurs. La esposa, que era diabètica també pensava el mateix que Leonard i va prendré la decisió de demanar al seu marit que li subministrara repetides vegades la injecció d’insulina, esperant que el seu marit es donara compte i superara, d’aquesta forma, la seua condició. Però no va ser així, i aquesta va morir.
A la història en color, Leonard junt a Teddy, busquen al violador i assassí de l’esposa del protagonista i també el que va provocar la seua malaltia. El protagonista es capaç de matar a tot aquell que creu que li està dient mentides o a aquell qui creu que ha matat a la seua esposa. De fet, a la pel•lícula mata a alguns personatges com: Jimmy Grants i Teddy. A aquest últim el mata perquè creu que li està enganyant, ja que li confessa que el vertader assassí de la seua dona havia sigut ell, Leonard, cosa que per a aquest no era certa. El únic que s’estava autoenganyant era ell.
En conclusió, ens hem pogut adonar, de que Leonard no es dona compte, de que quant parla de Sammy Jankis està projectant la seua pròpia història. És a dir, que va ser Leonard qui mata a la seua dona. Açò ens ho dona a entendre la següent escena: Sammy està intern, i just després de que un metge passa entre ell i la càmera, apareix Leonard, sentat en lloc de Sammy, durant poc de temps. Açò és el que ens deixa clar que la veritat és la que ens conta Teddy i no Leonard.
Aquells valors que podem veure reflectits en la pel•lícula són: la naturalesa de la memòria, la venjança, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat...
Jo vaig ser una de les persones que va assistir a vore aquesta pel•lícula i he de dir que a mesura que aquesta avançava, cada vegada entenia menys del que passava. Es va acabar aquesta i hem donava la impressió de que no havia entès res. Me’n vaig anar amb molt mal gust de boca i amb un poc d’impotència, ja que després d’haver estat atenta per vore si a la fi treia alguna idea clara, vaig eixir sense entendre alguna cosa.
Jo i els meus companys, que també anaven un poc “mosques”, varem posar en comú el que pensàvem, però cadascú ho va entendre d’una manera i no hi havia forma de refer aquella pel•lícula, acabarem per no tenir clar qui era el que l’havia matat, si l’home, si Teddy, si és així com es deia...
Tot açò, es va crear per la gran peculiaritat de la que es caracteritzava la pel•lícula, és a dir per la línea temporal, la qual, en volta de ser lineal anava donant bots, de tal manera que ens mostrava les causes, de lo que ja havíem vist, i no les conseqüències. Per una banda, hi havia escenes en blanc i negre, que eren el principi de la pel•lícula, que anaven en ordre normal, és a dir cap avant, però aquestes anaven intercalades amb altres escenes que anaven cap enrere, que eren el final de la pel•lícula, aquestes eren en color, és a dir: 50-1-49-2-48-3, aixina fins que acabava la pel•lícula, que en realitat era la meitat de la història, ja que la pel•lícula començava amb el final de la història intercalant el principi.
Clar, com no hem van quedar les coses clares, hem vaig disposar a vore-la altra vegada i amb més tranquil•litat, i és d’aquesta manera quan vaig captar allò, que amb el primer visionat havia estat amagat o podem dir-ne ben dissimulat per a mi, ja que la veritat era treta en pocs minuts de la pel•lícula, la qual cosa era la clau per entendre-la. Per això, en aquests moments, hem dispose a parlar un poc del seu argument.
Leonard és el protagonista de la pel•lícula, el qual pateix d’amnèsia a causa d’un trauma cerebral causat per un colp al cap. Aquest no volia descansar fins encontrar el violador i l’assassí de la seua dona, per aquesta raó i causa de l’amnèsia es té que apuntar amb tatuatges, frases en papers e inclús fent fotografies de les persones o altres elements importants que l’envolten, per poder recordar els successos de la seua vida i registrar a la gent en la que es relaciona. Ell és incapaç d’acumular nous records encara que sí que recorda com realitzar les accions quotidianes.
La història que ens conta Leonard mitjançant un mòbil, és a dir les escenes que apareixen en blanc i negre, narren que el protagonista és un investigador de frau de segurs, el qual investiga el cas de Sammy Jankis. Aquest determina que la malaltia de Sammy no era física, sinó psicològica i per tant exempta de cobertura de segurs. La esposa, que era diabètica també pensava el mateix que Leonard i va prendré la decisió de demanar al seu marit que li subministrara repetides vegades la injecció d’insulina, esperant que el seu marit es donara compte i superara, d’aquesta forma, la seua condició. Però no va ser així, i aquesta va morir.
A la història en color, Leonard junt a Teddy, busquen al violador i assassí de l’esposa del protagonista i també el que va provocar la seua malaltia. El protagonista es capaç de matar a tot aquell que creu que li està dient mentides o a aquell qui creu que ha matat a la seua esposa. De fet, a la pel•lícula mata a alguns personatges com: Jimmy Grants i Teddy. A aquest últim el mata perquè creu que li està enganyant, ja que li confessa que el vertader assassí de la seua dona havia sigut ell, Leonard, cosa que per a aquest no era certa. El únic que s’estava autoenganyant era ell.
En conclusió, ens hem pogut adonar, de que Leonard no es dona compte, de que quant parla de Sammy Jankis està projectant la seua pròpia història. És a dir, que va ser Leonard qui mata a la seua dona. Açò ens ho dona a entendre la següent escena: Sammy està intern, i just després de que un metge passa entre ell i la càmera, apareix Leonard, sentat en lloc de Sammy, durant poc de temps. Açò és el que ens deixa clar que la veritat és la que ens conta Teddy i no Leonard.
Aquells valors que podem veure reflectits en la pel•lícula són: la naturalesa de la memòria, la venjança, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario