El dia en que hem vaig disposar a vore la pel·lícula “Amanecer” i ho vaig fer, hem vaig sorprendre al vore que en aquesta, els personatges no parlaven, sols gesticulaven les seues accions, a més d’escoltar un tipus diferent de música depenent de les situacions que es donaven i un seguit de subtítols tant en castellà com en anglès. Hem vaig assabentar que la pel·lícula, era d’aquelles a les que anomenem “mudes”.
En ninguna ocasió havia estat davant d’una pel·lícula amb aquestes característiques. Pensava que d’aquesta manera, no podria resistir tota la seua durada, sense diàleg, però a la fi ho vaig aconseguir. I puc dir que hem va estar molt agradable aquesta nova experiència.
La història que ens vol fer arribar el director alemany F. W. Murnau, amb aquesta obra tan significativa dins del cinema mut, és la següent: Tot es dona a un poble, habitat per una família rural, la qual consta d’un matrimoni i el seu fill xicotet. La vida d’aquests canvia amb l’arribada d’una dona de ciutat, que arriba al poble, per passar les seues vacances.
L’home, que era camperol, s’enamora d’aquesta dona de ciutat descuidant d’aquesta manera les seues tasques, la seua família... Aquest enamorament, el du a creure en aquesta dona. Aquesta li diu que simule un naufragi amb la barca en el llac i que mate a la seua dona, salvant-se ell per poder endur-se’l a la ciutat amb ella.
Prepara tot per a eixir amb la barca i amb la seua dona, deixant el seu fill amb una dona major, que s’encarregarà de cuidar-lo. Una vegada dalt la barca, l’home intenta fer el que la seua amant li havia proposat, però en el moment de fer-ho es dona conte de que vol a la seua dona i no aconsegueix dur-ho a terme, per aquesta raó apropa la barca a la vora. La dona, plorant, ix corrent per a que aquest no l’abaste, però ell la segueix implorant-li perdó. Agafen un tren, que els du fins a la ciutat, ell la du a una cafeteria i la convida a menjar, li compra flors, entren en una boda... A la fi, aquesta el perdona i tots dos passen un dia inoblidable.
A l’hora de tornar al poble, ho fan amb la barca, per el llac, però de sobte una tempesta se’ls obri a mitjan camí. El camperol arrastrat pel corrent arriba a la vora i ajudat pels habitants del poble, busquen a la seua dona. L’amant, que creu que ha aconseguit els seus plans, va a vore a l’home per endur-se’l, però aquest intenta matar-la, ja que s’havia deixat convèncer i en el fons ell no volia fer-ho. Però de sobte criden que ha aparegut la seua dona, inconscient, i va corrent a socórrer-la.
El nou “amanèixer”, acomiada del poble a la amant, que torna a la ciutat. Per altra banda, el matrimoni amaneix feliç i besant-se.
El missatge que es vol transmetre és que l’amor si és sincer sempre guanya.
En ninguna ocasió havia estat davant d’una pel·lícula amb aquestes característiques. Pensava que d’aquesta manera, no podria resistir tota la seua durada, sense diàleg, però a la fi ho vaig aconseguir. I puc dir que hem va estar molt agradable aquesta nova experiència.
La història que ens vol fer arribar el director alemany F. W. Murnau, amb aquesta obra tan significativa dins del cinema mut, és la següent: Tot es dona a un poble, habitat per una família rural, la qual consta d’un matrimoni i el seu fill xicotet. La vida d’aquests canvia amb l’arribada d’una dona de ciutat, que arriba al poble, per passar les seues vacances.
L’home, que era camperol, s’enamora d’aquesta dona de ciutat descuidant d’aquesta manera les seues tasques, la seua família... Aquest enamorament, el du a creure en aquesta dona. Aquesta li diu que simule un naufragi amb la barca en el llac i que mate a la seua dona, salvant-se ell per poder endur-se’l a la ciutat amb ella.
Prepara tot per a eixir amb la barca i amb la seua dona, deixant el seu fill amb una dona major, que s’encarregarà de cuidar-lo. Una vegada dalt la barca, l’home intenta fer el que la seua amant li havia proposat, però en el moment de fer-ho es dona conte de que vol a la seua dona i no aconsegueix dur-ho a terme, per aquesta raó apropa la barca a la vora. La dona, plorant, ix corrent per a que aquest no l’abaste, però ell la segueix implorant-li perdó. Agafen un tren, que els du fins a la ciutat, ell la du a una cafeteria i la convida a menjar, li compra flors, entren en una boda... A la fi, aquesta el perdona i tots dos passen un dia inoblidable.
A l’hora de tornar al poble, ho fan amb la barca, per el llac, però de sobte una tempesta se’ls obri a mitjan camí. El camperol arrastrat pel corrent arriba a la vora i ajudat pels habitants del poble, busquen a la seua dona. L’amant, que creu que ha aconseguit els seus plans, va a vore a l’home per endur-se’l, però aquest intenta matar-la, ja que s’havia deixat convèncer i en el fons ell no volia fer-ho. Però de sobte criden que ha aparegut la seua dona, inconscient, i va corrent a socórrer-la.
El nou “amanèixer”, acomiada del poble a la amant, que torna a la ciutat. Per altra banda, el matrimoni amaneix feliç i besant-se.
El missatge que es vol transmetre és que l’amor si és sincer sempre guanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario